dilluns, 20 d’abril del 2009

El comprador. 4t. E.S.O.

Res no havia ajudat Massimo Marcheronni, un humil taverner de Nàpols, a entendre la vida com alguna cosa més que un trànsit pel món sense cap transcendència. Amb aquest desapassionament, es deixarà dur per les circumstàncies i per un personatge fascinant que, sense ell saber-ho, l'embarcarà en un negoci terrible en el qual només hi pot haver un beneficiari. I tot succeirà en un marc mediterrani d'estranya grandesa i voraç misèria, on l'inversemblant pot ser llei.
Et recordem que teniu al vostre abast a la biblioteca del centre diversos exemplars

9 comentaris:

elisabeth ha dit...

el llibre ma paregut un poc dificil de comprende'l. ma agradat molt el final del llibre.en general no ma agradat massa.

julia castelló ha dit...

holaa, el llibre m´ha paregut un poc rollo, perque durant l´obra sempre parla de lo mateix i no es descobreix res fins a les ultimes fulles. pero bueno de totes formes, el tema del llibre es molt interessant i es pot comparar amb la realitat. pero en la meua opinio m´agradat mes el de la wndyy. chaooo!!

María del Mar Cebrián ha dit...

No m'agrada l'ordre del temps de la novel·la.En la infància del protaginista ,Itàlia és governada per Mussolini,sufrix un un període de guerra y posguerra....,despres fa un salt de 30x anys ,on vedaderament comences a aferrar-te mes a la història.Quizas això va ser per a marcar al protagonista o donar-li un passat .Per a el meu gust,preferiria que començara als 40x anys del protagonista de la novel·la i després que siga la historia. En si m´ha paregut una novel·la normal,algunes parts entretenen més que unes altres i el final està bé.

Álvaro Baile ha dit...

El llibre es original,tant en el repartiment del temps com en el desenllas d'este, en el llibre es nota que está molt treballada la part historica, per que el ambient semble el mes real possible. Durant el transcurs de este el autor va deixant pistes per a que mosaltres anem enllaçant asta aplegar al transcurs final, pero per al meu gust les pistes son tan evidents que ja saps el que va a ocorrer vastant avans de que ocorrega. A la meva opinio personal el llibre esta vastant be, ja que sap convinar a la perfecció elements fantastics amb els elements reals i comvinarlo tot en el marc de la epoca en la que ocorren els fets.Una mena fantastic per al meu gust, el que menys m'agradat deste a segut el seu final, ja que no e terminat d'entendreo.

Ana Belén Fuentes ha dit...

Per al meu gust, un llibre massa simple en quant argumente, però molt treballat en el marc històric.
Els personatges no saben captar l'atenció,el protagonista no captiva ni emociona en cap moment,inclús el villà de l'historia es insuls i no aporta res nou al génere (qui es posa a donar un míting abans de acabar en el teu enemic?). En tot moment el protagonista té que recorrir als personatges secundaris (alguns més interesants inclús que ell)i tot li succedeix a colp de sort, com el final de l'historia.
La trama es massa evident i no sap mantindre el suspens.
M'agradat, en cambi, l'informació que donen sobre diferents metges i els seus tractats sobre l'immortalitat o com allargar la vida, lo que et dona peu a investigar pel teu conte.
Hi ha moltes paraules i expresions en italià sense traducció, i encara que es un idioma no molts difícil d'entendre, dificulta la lectura.
No m'ha entusiasmat molt el llibre.

Anònim ha dit...

El llibre per al meu gust, no m´agradat molt, ja que es molt aburrit.
Es molt paregut a la vida reial, pero solo el final es imaginari.
El llibre sempre conta el mateix argument i no cambia res, hasta el final, on tot cambia i ocorren totes les coses.
El llibre es poc entretenit.

Damián Iwañski 4ºD

david verdú ha dit...

Bueno..el llibre en si està bé ja que conta una història ben narrada i a vegades entretinguda.El principi del llibre és moooolt avorrit ja que es tira una llarga estona parlant del context històric del llibre(per al meu gust això deuria d´haver anat a l´anex del llibre),la infancia del Massimo podríem dir que es entretinguda..però el que més m´agradat del llibre ha sigut els últims capítols,des de que hi apareix Fabio Stampi(o com es diga perque té tants noms..),ja que m´ha enganxat molt amb la fi de saber el què passaria al final.Encara que hi ha una cosa que no entenc encara...Fabio Stampi està mort...

David Rabadán Berzosa ha dit...

el llibre no m´agradat molt perque sempre passa el mateix i cuasi tota l´accio acurreix al final.
El llibre esta be narrat el context historic ja que parla de la dictadura de Mussolini.
Tot el llibre te una tematica real menys al final que l´antagonista conta el seu secret. Al final tambe es molta casualitat que justament quan va a matar-li hi haya un terratremol.

Anònim ha dit...

Bé, David, t'explique... Fabio Stampi sí mor, per fi! El que ocorre és que el personatge principal es queda traumatitzat i veu el rostre del seu estrany enemic en la cara de qualsevol amb qui es creua. No és per a menys, no?