Recordeu que de totes aquestes obres heu d'escollir-ne una. Aquestes són:
Et deix, amor, la mar com a penyora. Carme Riera
Mirall trencat. Mercé Rodoreda
La plaça del diamant. Mercé Rodoreda
Camí de sirga. Jesús Moncada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
58 comentaris:
[b][a]Documentació General.[/b][/a]
[b]Autor:[b] Mercé Rodoreda
[b]Títol:[/b] Mirall trencat
[b]Idioma:[/b] Català
[b]Gènere:[/b] Novel·la
[b]Editorial:[/b] Club Editor
[b]Data de publicació:[/b] 1974
[b]Precedit per:[/b] Jardi vora el mar
[b]Seguit per:[/b] Quanta, quanta guerra
[b]Autor i epoca del llibre:[/b]
Merce Rodoreda va viure en l'epoca de la guerra i es traslladará a Ginebra (França). Va guanyar el premi Víctor Catal à en 1957 que li va permetre la reincorporació a la literatura catalana. A 1974 va escriure Mirall Trencat, distinta de les anteriors obres de Mercè.
[b]Relació amb altres llibres:[/b]
Les obres que denotaaven la seva juventut son: Sóc una dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1943), Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1938). A l'epoca de Mirall Trencat també va escriure: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), La meva Cristina i altes contes (1974).
[b]Context i genere de l'obra:[/b]
Aquesta historia conta la vida de la familia Valldaura-Farriols al segle XX. Gira al voltant de Teresa i Salvador Valldaura , i també de la seua filla Maria. A l'obra hi apareixen una gran quantitat de personatges principals, la seva importància va canviant al llarg del llibre perque la història abarca la vida d'una família on les morts són freqüents.
[b]Tema:[/b]
La vida efimera i la mort igualatoria
[b]Introducció:[/b]
Es fa un introducció de les personatjes principals i dels espais en els quals es desenvolupen les accions. Es coneix l'historia de Teresa quand s'enamora de Nicolau, aquest amor durarà poc ja que en Nicolau mor al poc temps d'estar junts i paral·lelament el Salvador que coneix la Bàrbara quan es trobaven en un bon estat de la seva relació, ella es suicida.
[b]Nus:[/b]
La Teresa i el Salvador es coneixen, s'agraden i després decideixen casar-se. Temps més tard tenen una filla anomenada Sofia. Quand esta creix coneix al seu amor l'Eladi Farriols.
Ells surten junts i decideixen casar-se però no ho farán perque el pare de la Sofia, el Salvador, mor.
L'Eladi va sortir amb la Pilar Segura, amb la qual va tiendre una filla, la Maria.
Quand Sofia es recupera, ella i l'Eladi van tindre dos fills junts: el Ramonet i el Jaume
[b]Desenllaç:[/b]
El Ramonet i la Maria van assesinar el Jaume i la Maria es va suicidar.
Amb el temps el pares dels xics moren, després de viure les tragiques morts dels seus fills.
Es fa un resum de la seua vida, desde els amors de la juventut de Teresa fins a la seua mort
[b]Destinatari del llibre:[/b]
El llibre va dirigit a un public molt ample. Des de els segidors de Merece Rodoreda, fins al interesats en les noveles de epoques més antigues.
[b]Punt de vista:[/b]
El narrador es un personatge que relata l'historia, interve en la narracio amb dialegs de altres amb ella de altres personatges entre ells i les descripcions
[b]Protagonista: [/b]
Salvador Valldaura, Teresa, Eladi, Jaume, Maria, Ramon i Sofia.
[b]Personatges secundaris:[/b]
Amadeu Riera, Armanda, Bàrbara, Eulàlia, Jesús Masdéu, Joaquim Berguedà, Marina Riera, Miquel Masdéu, Nicolau Rovira, Pilar Segura, Rafael Berguedà i Rosa.
[b]Objectiu: [/b]
Es entretenir, divertir als lectors.
Narrar les aventures de una familia de clase alta als anys 90.
Contar temes de l'epoca, i un tema habitual, la mort, conta la vida de la familia, els seus amors, les seues aventures, els problemes tipics de les persones...
[b]Opinió personal: [/b]
L'obra m'agradat perque el tema de les vides em pareix entetingut.
Els amors que es reflectixen en l'obra son apassionats i no son tan diferents al d'ara.
Es una obra molt completa els personatges estan molt be caracteritzats, cadascun amb les seues virtuts i defectes com El Ramonet i la Maria que van matar al seu germà.
La Teresa sufrix per un amor perdut pero que molt prompte recupera amb el Salvador, y Sofia sufrix tambe amb la mort de son pare i amb la seua relacio.
RESSENYA LITERÀRIA: LA MIRADA DEL TAFUR
L’autor valencià Ferran Torrent publicà en 1997 "La mirada del tafur"(Ed. Bromera-Columna, 198 pàgines), una novel•la protagonitzada pels germans Torres, Ferran i Josep, ja coneguts en "Gràcies per la propina".
En aquesta aventura, Ferran i Josep Torres tenen una cafeteria al centre de València, on transcorre gran part de la història. El local es visitat per la més diversa clientela. Tots juguen un paper important al llarg de tot el dia, però és a la nit quan el Hollywood arriba al seu punt àlgid: s’organitzen partides de pòquer.
Bernardo del Río, comissari de la Brigada Politicosocial, és conegut per torturar els delinqüents al seu despatx, a més de ser un jugador de pòquer habitual a la cafeteria, malgrat no ser ben estimat pels Torres. Tot s’embolica quan un grup d’anarquistes (entre els quals es troba Quim Gibrés, antic conegut dels germans) intenta atemptar contra del Río, fet que durà molts plans inesperats, traïcions i intriga.
És un bon reflex de la societat als anys 70, de la repressió contra les persones amb ideals contraris al règim franquista, els quals hagueren d’exiliar-se i romandre callats. Gràcies per la propina, Torrent!
LA MIRADA DEL TAFUR, DE FERRAN TORRENT
Edotorial: Bromera
Pàgines:198
Ferran Torrent escriptor sedaví, ens porta en aquesta novel.la, que és molt entretinguda, a un local de Valènciaen els anys 70.
Quan els germans Torres tanquen el local, Holliwood, organitzen partides de pòquer. Una nit escolten un escàndol i s'encontren en que algù a matat. I com Quim és sospitós, s'amaga un temps al local. Però el comissari del Riu el busca.
Un dels germans, Josep, és l'amant d'Eva, esposa del coronel Luís, a qui va matar del Riu. Peró posen una trampa i Eva acaba matant-lo, i aíxí obté la seua venjança Quim.
LA MIRADA DEL TAFUR
La novel•la, "La mirada del tafur",(Ed.Bromera-Columna,195 pàgines)va ser publicada en 1997, escrita per Ferran Torrent, un escriptor valencià amb un estil que transita de la novel•la negra a la costumbrista.
Apareixen personatges tan significatius i incompatibles entre ells, com el comissari Bernardo del Río, famós pels seus excessos en els interrogatoris, el catedràtic Enrique Mara, figura mitificada per les esquerres clandestines i els germans Ferran i Josep Torres, que són els protagonistes de l'obra.
L'acció està situada a València, principalment a la cafeteria dels germans Torres, on després d'un atemptat fallit, l'anarquista Quim Gibrés es refugià.
El destí del germans pren una direcció perillosa, encara més amb el comissari anant-hi cada nit per fer la partida de póquer.De tota manera, aquest no és l'únic secret que els Torres amagaren al Del Río...
Ressenya: TE DEIX , AMOR , LA MAR COM A PENYORA
L´autora mallorquina Carme Riera es donà a conèixer amb el llibre Te deix , amor ,
la mar com a penyora , que aniria seguit d´un altre narratiu , Jo pos per testimoni
les gavines.
Els personatges de la seua primera obra publicada,són aquells que no han sabut,no han pogut o no han volgut ser assimilats per l´engranatge de la normalitat quotidiana,i no coneixen o rebutgen les claus de la convivència o cerquen formes no habituals de
relacionar-se amb el món.
És un llibre dolç i amarg , escrit en cátala i molt demandat al mercat pels lectors.
Els capítols són diferents, entre sí ,però alhora molt semblants. El tema es practicament
el mateix , marcat pel dol i la tristor.
Per al meu gust i supose que per a molta gent , el capítol més bonic és el que fa homentage al llibre , predominat per un amor impossible que portarà molts canvis en la vida
dels protagonistes (alegries , disgustos...)
Ressenya: TE DEIX , AMOR , LA MAR COM A PENYORA
L´autora mallorquina Carme Riera es donà a conèixer amb el llibre Te deix , amor ,
la mar com a penyora , que aniria seguit d´un altre narratiu , Jo pos per testimoni
les gavines.
Els personatges de la seua primera obra publicada , són aquells que no han sabut,
no han pogut o no han volgut ser assimilats per l´engranatge de la normalitat quotidiana,
i no coneixen o rebutgen les claus de la convivència o cerquen formes no habituals de
relacionar-se amb el món.
És un llibre dolç i amarg , escrit en cátala i molt demandat al mercat pels lectors.
Els capítols són diferents, entre sí , però alhora molt semblants. El tema es practicament
el mateix , marcat pel dol i la tristor.
Per al meu gust i supose que per a molta gent , el capítol més preciós és el que fa
homentage al llibre , predominat per un amor impossible que portarà molts canvis en la vida
dels protagonistes (alegries , disgustos...)
LA PLAÇA DEL DIAMANT
Mercè Rodoreda publica al 1962, la època de la postguerra, el seu setè llibre: La Plaça del Diamant.
Rodoreda transmet la història de Natàlia- Colometa. Aquesta dona, òrfena de mare i amb la figura passiva d’un pare, es casa amb en Quimet i passa a ser la típica mestressa, paper que li corresponia a la dona en aquesta època. Des del moment en què coneix al Quimet, aquest la anomena Colometa. En aquest moment, Natàlia perd tota la seua identitat com a persona i passa a ser la “esposa de...”. Posteriorment, el personatge evolucionarà psicològicament, tret característic de Rodoreda, i recuperarà la seua identitat.
Amb els monòlegs interiors, presents a gran part del llibre, l’autora ens presenta el personatge tal com és, una dona que no té la força necessària per anar contra la societat masclista del moment, una dona que viu una situació de repressió extrema i que representa les angoixes de tota la societat.
Aquesta novel•la, considerada una de les millors obres del segle XX, ha sigut traduïda a més de vint idiomes diferents. No tens impediment, no te la perdes!
“TE DEIX, AMOR, LA MAR COM A PENYORA” de Carme Riera
Editorial: Columna Jove (139)
Carme Riera comença la seua vida com a escriptora amb el llibre “Te deis, amor, la mar com a penyora”. Carme és una autora narrativa molt lliberal. En aquest llibre apareixen capítols de desamor, tristesa... etc. i molts d´ells tenen un final tràgic i inquietant, com és el cas del capítol “Qui enviava les flors a na Glòria?” que mostra la frialtat d´en Hans amb la Glòria.
Tots els capítols els conta també que ens arriben a horroritzar. En general, els personatges són incultes, en el sentit del amor, i els seus pensaments.
El llibre m´ha semblat molt entretingut perquè els capítols me deixaven amb l’intriga de que passa en cada capítol, però alguns capítols no m´han agradat molt perquè eren de violència com el cas de “Qui enviava les flors a na Glòria?”, per altra part, a Carme Riera li agra molt les obres narratives que tenen un sentit romàntic el mateix que m´agra. Resumint, el llibre no ha sigut avorrit com el esperava.
Mercé Rodoreda va publicar en 1962 “La plaça del Diamant”, una novel•la del segle XX situada en una època en la que Natàlia, la protagonista, que pertany a la classe baixa, ha de lluitar contra les dificultats polítiques i econòmiques que ha de superar durant la guerra civil espanyola en la que es trobava.
La història comença quan Natàlia acudeix a la plaça del Diamant, on es promet amb Quimet. Després d'aconseguir un pis i reformar-lo Natàlia i Quimet tenen un fill, dit Antoni. Aleshores va arribar la proclamació de la Segona República espanyola, fet que va afectar molt malament al treball de Quimet, cosa que va fer disminuir l'economia de la família. En aquest moment va nàixer Rita, el segon fill de la parella. Com que l’economia de la família no millorava, la situació en la casa era preocupant, i més quan la notícia de la mort de Quimet a la guerra va arribar a les oïdes de Natàlia. Natàlia només volia suïcidar-se; però gràcies a un adroguer, que acaba sent el seu marit, li va donar treball i la situació va anar cap avant. La novel•la termina quan la filla de Natàlia es casa i quan una nit va a la plaça del Diamant i recorda els moments que va viure amb Quimet.
Mercé Rodoreda tenia la intenció de que la seua obra fora reeixida, i així va ser, ja que ens trobem davant d’una novel•la amb un bon argument en el que les descripcions del dolor dels personatges son tan reals que fins i tot podem sentir-lo en nosaltres mateixos.
Uii. crec que me n'he passat de paraules..
LA PLAÇA DEL DIAMANT, MERCÈ RODOREDA.
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és considerada l'escriptora més important de la novel•la catalana. Tot i que va treballar tant poesia com a teatre, aquesta escriptora realça especialment en la novel•la de postguerra. El final de la Guerra Civil va suposar per a Rodoreda com a escriptora catalana l'èxode viscut a França, on hagué de suportar les conseqüències de la segona Guerra Mundial. Aleshores a finals dels anys cinquanta, quan la situació es va pacificar, va reprendre el seu curs com a novel•lista i l'any 1962 va publicar la seua millor obra La plaça del Diamant.
Aquesta novel•la narra la vida de Natàlia, la Colometa, des de mitjans dels anys vint fins a principis dels cinquanta, passant pel colp d'estat de Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil i fins i tot la II Guerra Mundial. En aquest període de dictadura on la societat està dividida entre la dreta i l'esquerra, Natàlia haurà d'acceptar tot allò que la situació li imposa. Sumida en un matrimoni infeliç i assentint tots els convencionalismes d'una època on la dona queda en un segon pla, veurà marxar i morir als seus estimats mentres sobreviu per poder menjar. El seu estat d'ànim decaurà enfront d'aquesta situació i el es veurà atrapada en la desesperació i el dolor sense poder resistir més. Així el lector anirà descobrint la resignació de Natàlia enfront de la realitat que l'ha tocat viure, una realitat deplorable on el patiment per poder subsistir serà el protagonista de la vida de Natàlia.
Doncs amb aquesta novel•la traduïda en més de vint idiomes, Mercè Rodoreda ens dóna una visió d'aquest moment de la història, de la revolució en contra de la dictadura feixista, una crònica de cóm aquest període va marcar la vida dels habitants i un intent exitós de transmetre els sentiments que provocà la guerra en aquests habitants.
(Eixia sense espais :S)
El llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, el va publicar Carmen Riera a l’any 1975. L’editorial es Columna Jove i consta de 123 págines.
Carmen Riera( Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És l’autora d’una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora, la parla col•loquial mallorquina amb destresa i sense perjudicis.
Aquest llibre és un recull de contes que tenen relació entre ells ja que tots tracten de l’amor i de la mar. Segons Carmen, és una obra de ficció i al mateix temps, la representació més autèntica de les experiències viscudes per qualsevol persona. Són vivències anecdòtiques.
Els contes estan escrits en primera persona, la majoria. La protagonista és la dona. Els personatges ens mostren les formes de relacionar-se amb el món. El tema que predomina i en el que es basa l’obra, és l’amor.
Carmen Riera és una dona lliure i ho demostra donant-li plena llibertat als seus personatges.
Les successives edicions d’aquesta obra, la converteixen en un títol mític de la narrativa catalana més recent.
Aquesta obra, s’obri amb una carta que és la que li dona el títol al llibre. En aquest ens parla de l’amor i desamor que tingué als quinze anys la protagonista i acaba diguent-li a la seua parella d’abans, que te una filla amb el seu home, ella es troba malalta, li posarà el nom d’ella, Maria i li deixa la mar com a penyora. Ací és on s’adonem de la relació lesbiana.
La narració no és de veritat, però és autèntica a més transmet els sentiments.
A Te deix, amor, la mar com a penyora, hi ha sentiments sensacions...es per que la va escriure quan estava embarassada.
M’ha paregut un llibre que es mereix ser llegit, ja que ens transmeteix els sentiments que l’escriptora volia transmitir al lector. L’única cosa que fa que coste una mica de llegir, són les paraules i el vocabulari que utilitza que moltes no són realment com es diem nosaltres i dificulta a vegades la lectura.
La mirada del tafur (Ed.Bromera-Columna, 198 pàgines), una obra escrita per Ferran Torrent
( Sevadí,1951) qui a gaudit del reconeiximent del públic lector des de la publicació de la seua primera novel•la "No emprenyeu el comissari".El génere que més ha treballat és el de la novel•la negra. Un dels trets més característic dels seus escrits és que fa ús de les varietats valencianes. En aquesta obra toca per primera vegada el tema del joc a la València dels anys finals del franquisme.
La novel•la es desenvolupa a la cafeteria del germans Ferran i Josep Torres, els protagonistes de l'obra, entre els seus clients més habituals trobem al comissarí Bernardo del Río i el catedratic Enrique Mara, en aquesta cafeteria tras un atemptat fallit, Quim Gibrés es refugia. Aço fa que el destí dels germans prenga un cami perillos, i encara més amb les visites de cada nit que el Comissari del Río fa per jugar al pòquer.
Al meu parer, és un llibre divertit y fàcil de entendre, encara que com a tot els llibres apareixen térmes complicats que li dónen un tó més culte a l’obra.
TE DEIX, AMOR, LA MAR COMO A PENYORA: de Carme Riera
Editorial: Columna Jove Págines: 123
Aquest llibre està escrit per l’escriptora mallorquina Carme Riera, es pot entendre com una xicoteta recopilació d’històries de diversos temes. En la segona d’elles es conta una història en què una xica, que ara ja s’ha fet major, escoltava les històries, que la iaia de Carme Riera li contava a la seua néta. A més en moltes d’estes històries ix el mar com un element característic.
L’argument de la primera de totes elles seria la història d’un amor prohibit, l’amor d’una xica amb el mareixer su propi professor, on vem quan es va desenvolupant la història que aquest professor en realitat és una xica, es dir, una professora. Ella deixa su amor per no poder suportar tot el que deien d’ella. Al final d’aquesta historieta, la xica li envia una carta a la seua professora, passat un temps, dient-li que està malalta i embarassada, deixant-li escrit en ella que li deixa la mar com a penyora.
D’aquesta història i de l’ultima de totes, podria vindre l’origen del títol, on la professora de la primera història respon a la xica, Maria, a la seua carta, i li diu que continua pensant en ella, que no l’ha oblidat.
Aquest llibre està escrit amb un vocabulari culte, i a vegades, complicat.Tracta temes molt diverses com la mar, l’amor, polític, mort… També hi ha històries que no és poden entendre be o no entretenen com altres.
Una d’aquestes históries podria ser l’anomenada: ‘Quan els cabells és fan seda als mans’, que podriem dir que tracta sobre quan una senyora va ser xicoteta i va anar de monasteri en monasteri, on va conéixer a una monja que li va traumatitzar i aquest trauma mai es va superar.
Per últim, crec que aquesta obra és entretinguda i pròpia d’una gran autora. Perque com podem ver i saber, Carme Riera ha guanyat nombrosos premis per la seua literatura.
Carme Riera: Te deix, amor, la mar com a penyora.
Carme Riera, es autora de nombroses obres i a rebut moltisims premis per totes les sues obres.
L’escriptora sol escriure amb temes relacionats amb els amor imposibles, les relacions amoroses, quasi en la seua totalitat de temes relacionats amb l’amor i moltes vegades inclueix la mar en les seues obres.
Carme Riera trobà la major part de la seua infancia ja quant era petita la seua iaia històries, les quals l’escriptora ha modificat i ha escrit les sues propies històries, la seua inspiración tambe arriba de la mar que obserbava en la seua infancia desde la finestra, Mallorca.
L’obra, ‘te deix, amor, la mar com a penyora’, la primera obra d’aquesta autora, està composta per històries diferents que tenen temes molt diverses, com pot ser l’amor, la mort, la mar…
Jo pense que aquesta obra ens mostra tota la inspiració en la que es basa l’escriptora per a realitzar la majoria de les seues obres.
El titol d’aquesta obra te origen en la primera història, en la cual surgeix un romanç entre una jove i una professora, que trenca la relació per les critiques de la gent. La jove es va escribir una carta a la professora en la que li diu que li deixa la mar com a penyora, d’aquesta frase surgeix el titol se l’obra.
Jo considere que aquesta obra es bastant amena perque no tracta solament d’una històra, sino de diverses. Me pareix una obra molt interesant aunque el llenguatge en ocasions es bastant difícil.
La mirada del tafur, de Ferran Torrent
Editorial:Columna
Pàgines: 198
Publicació: Abril de 1997
Ferran Torrent aha tornat amb una nova novel•la anomenada ``La mirada del tafur´´.
L´escriptor de Sedaví ens parla en esta novel•la de la corrupción política i com algunes forces de l´ordre fan ús de la seua autoritat per a conseguir el que és proposen, ademés torna a recuperar als germans Torres que ja apareixien en la novel•la ``Gràcies per la propina¨¨.
L´acció és situa en la València dels inicis de lány 75 en una cafetería anomenada Hollywood situada al centre neuràlgic de la ciutat ón es troven els germans Torres que són els amós de la cafetería i un bon dia ocorre un intent d´assessinat contra el comissari corrupte Bernardo del Río i els germans ajuden a refugiar-se a un dels anarquistes que havia aconseguit escapar, a partir d´ací els germans Torres s´involucren amb el anarquista i tenen que conseguir acabar la missió de matar al comisari per a poder lliurar-se de l´embolic en el que s´havien clavat.
Aquesta es una novel•la d´intriga, estratègia, amors i desenganys amorosos molt entretinguda ón resalta la visió que te Ferran Torres per a resoldre el problema en el que hi están embolicats els dos germans, com crea un pla apartir d´una jugada de póker que ell imagina i pensa com te que jugar les cartes per a poder guanyar i així acabar amb l´embolic en el qual s´havien clavat.
El llibre a estat molt bé i fins al últim momento no saps el que hi pot pasar, aixina que esta bastant bé per a mirarlo.
"Te deix, amor, la mar com a penyora", per Carme Riera.
Pàgines: 123
Editorial: Columna Edicions/ Col•lecció: Columna Jove
Aquesta obra publicada per primera vegada al 1975 i va ser el llibre amb el que Carme es donà a conèixer en el món de la literatura narrativa. És, per tant, una lectora molt interessant ja que es tracta d’una obra amb la que coneixerem els inicis de l’escriptora mallorquina.
“Te deix, amor, la mar com a penyora” és una antologia de petits fragments narratius, contes, en els que fa ús del mallorquí, llengua que usa en certs fragments de forma col•loquial. Malgrat açò, cal dir a tots els lectors que no coneguen aquesta branca de la llengua (la mallorquina) que no trobaran problemes a l’hora de llegir-lo debut a la destresa i la claror amb la que s’expressa Carme.
Totes aquestes històries de temes variats, entre ells l’amor, la tragèdia, la mort, l’enyorament, i altres temes. Cal destacar que en totes elles, sense excepció, la mar és un element en comú i al que es fa referència de forma constant al llarg del llibre.
En conclusió, aquest es el llibre perfecte per als qui, com a mi, els agrada la mar o simplement hagen tingut molta relació amb aquest medi, debut a que si s’animen a llegir-lo gaudiran de un fum de petits contes sota el remor de la mar.
El llibre "La plaça del Diamant" va ser publicat per Mercè Rodoreda en 1962. L'editorial d'aquest llibre és Bromera, i consta de 285 págines.
La plaça del Diamant és una novel·la de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda. Considerada pels crítics com l'obra mestra de l'autora, s'ha convertit ja en un clàssic de la literatura de postguerra. La novel·la, publicada per primera vegada en 1962, ha estat traduïda a més de vint idiomes.
Natàlia, la Colometa, és un exemple de dona, sensible, fràgil i forta, alhora, lluitadora, que, en un moment sembla rendir-se, però que, com tantes altres dones al llarg de la història i com una d'elles, contextualitzada en els anys previs, durant i en els posteriors a la Guerra Civil Espanyola, es van armar de coratge per a seguir caminant. Una història de sentiments, ompli de vida, com és la vida, amb balls de festa major i amb solituds immenses, dura i tendra. Un temps de guerra, de guerra de bombes i de guerra en pau, de morts en guerra i de morts en vida. De la vida, perquè: la vida són les coses quotidianes.
Com conclusió, es podria dir que, aquells que hem llegit la novel·la la recordem emocionats i els quals no ho hagin fet, amb seguretat, els apetirà llegir-la. La novel·la que ens permeten apreciar la delicadesa, dedicació, tarannà i mestratge del llenguatge de Mercè Rodoreda, amb les seves paraules senzilles, boniques, transparents i amargues, fines i punxents com la pròpia història de la Colometa que, des del principi, se'ns fa nostra.
La plaça del Diamant és una novel•la de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda. Considerada pels crítics com l'obra mestra de l'autora, s'ha convertit ja en un clàssic de la literatura de postguerra. La novel•la, publicada per primera vegada en 1962, ha estat traduïda a més de vint idiomes. La novel•la se centra en el personatge de Natalia, la "Colometa", una dona que representa a moltes altres a les quals els va tocar viure un període de la història d'Espanya especialment dur i cruel. Igual que altres dones, Colometa veurà partir i morir als seus éssers benvolguts, passarà fam i misèria i es veurà moltes vegades incapaç de treure endavant als seus fills.
Tot va començar després d’un ball a la plaça del diamant. Allí, va conéixer a Quimet gràcies a Julieta que va ser la que li va dir de anar. Després de astó, Natàlia ho va deixar tot, el seu treball i al seu futur marit Pere per anar-se'n amb Quimet. Aquest treballava de fuster, pero la Natàlia es va posar a treballar en una casa perque la coso no anava molt be. Quimet es va tindre que anar a la guerra per la situació que havia en eixe moment amb la guerra civil. Colometa, com el Quimet cridava a Natália, es va quedar soles i poc a poc sense diners per a cuidar dels seus fills i de ella mateixa. Quan es va enterar de la mort de Quimet ja va voler posar fí a la seua vida. Per astó va anar a la drogueria a comprar salfumà. Allí va conéixer a l’Antoni que li va oferir treball. L’antoni va oferir a Natàlia que es casés amb ell, que era un home que estava soles per un problema que va tindre en la guerre. Natàlia va acceptar casar-se amb ell peque era un bon home i perque sabía cuidar als seus fills. Toni, fill de Natàlia, va ser soldat i no va poder acudir al casament de la seva germana Rita. Amb el casament de Rita i amb la Natàlia i l’Antoni en sa casa, es posa fí a la novel•la
En conclusió, és una movel•la que quan la comences a llegir no pots parar de fer-lo. És molt interessant degut al fet que , ademés de ser una de les obres mes importants de la literatura catalana , té una valoració històrica que planteja l'Espanya de la guerra civil.
La mirada del Tafur
Gènere: Novel-la
Publicació: Abril, 1997
Pàgines: 200
Editorial: Columna
Traducció: Maria Josep Marín Jordà
Autor: Ferran Torrent
Ferran y Josep, són els joves personatges que apareixien en la novel-la: ``Gràcies per la propina´´, però en aquest cas tenen un bar; anomenat el Hollywood,situat a València, on va molta gent. Podem destacar un periodista, un coronel borracho, un tenient i una prostituta.
Els germans Torres feien vida normal pel matí, i per la la nit feien partides de póquer, ells no es podien imaginar que podien aplegar a tindre alguna relació amb un jugador de póquer: Bernardo del Rio, un comissari corrupte, caracteritzat pels abusos en els seus interrogatoris.
La vida del germans Torres es va veure sacudida per l´aparició d´un antic amic anarquista, Quim, però aquest no apareix per tornar a veure als seus amics, apareix perquè vol vengarse de la mort de la seua amiga; aquesta es va suicidar en la comissaria després de recebre numeroses tortures per part del comissari. En cambi, tot es queda en un intent d´assassinat nul contra el comissari, res ha eixit com s´esperava.
Els germans ajuden al seua amic Quim a refugiar-se perquè l´altre, Eric, no ha conseguit escapar i es veurà sometut als interrogatoris del comissari.
Els germans i el anarquista, tomen una decició molt important; finalitzar alló que començaren: matar al comissari.
Vissió Personal
Crec que es una novel-la molt interesant, ja que, combina l´intriga amb l´estrategia. Ademés, pots aplegar a sentír-te part desl personatges de la novel.-la.
La mirada del Tafur, Ferran Torrent.
Aquesta llibre perteneix al gènere de la novel-la. Va ser publicat en 1997 per l´editorial Columna i consta de 197 pàgines.
-El autor retorna amb els persontages de ``Gràcies per la propina´´: els germans Torres, els quals es veuen involucrats en una aventura ocasionada per un amic seu: Quim. Aquest és un jove anarquista que va aparéixer a Hollywood; aixi s´anomenva la cafetería que tenien en propietat els germans Torres. Per la nit estaba frecuentada per molta gent ja que organitzaven partides nocturnes de póquer, però especialmente destacava: el comissari del Rio, conegut a València pels seus interrogatoris sense pietat; tant era la brutalitat ,que era odiat en silenci per tots. Quim va anar perqué volia que del Rio pagara per les seues tortures sense compassió i va planetjar un assassinat contra ell.
Tot va finalitzar en un intent i no en un fet. Des d´aquest moment els germans es van veure involucrats perqué van ajudar el Quim a refugiar-se del comissari; Quim va fracasar al seu intent però no volia estar escapant tota la seua vida i entre ell i els germans decidiren matar-ho i deixar tot acabat.
-Valoració personal:
És una novel-la que fins l´últim moment no saps el que pot ocórrer perqué ocasiona molta intriga. És un llibre on es pot veure la capacitat dels personatges per ajudar-se´n uns als altres. És una novel-la entretinguda.
RESSENYA : LA MIRADA DEL TAFUR
Ferran Torrent va publicar a l’any 1997 la novel•la "La mirada del tafur", en la qual els protagonistes són els mateixos que en una altra obra de l’autor molt coneguda : "Gràcies per la propina".
La acció de l’obra, es dóna en l’Espanya de 1975, on es representa a la perfecció la represió del sistema franquista, i la ideologia de aquells que eren contraris al règimen.
Els germans Torres, són propietaris d’una cafeteria que visiten diversos personatges durant l’obra, diferenciats per pensaments respecte al sistema polític.
Un dels personatges principals que freqüenten la cafeteria, és Bernardo del Río, un comissari del règimen franquista que juga en les partides de pòquer que organitzen els germans per la nit a la cafeteria. El comissari, es conegut per dur-se deliqüents al seu despatx i torturar-los fins que li diguen el que ell vol saber.
La trama de l’obra comença quan un grup d’anarquistes intenta assassinar del Río i tot s’embolica creant-li problemes als protagonistes i fent que l’història tinga un gran contingunt en suspens i intriga.
Pels contrastos que dóna l’obra al lector (romanços, assasinats, tortures...), fan que la lectura es faça molt lleugera i de fàcil comprensió. Un bon llibre ple de suspens.
La Mirada Del Tafur
Editorial: Bromera/Columna
Pàgines: 198
La primera edició va ser creada el Abril de 1997. Ferran Torrent ens deleita amb la segona entrega dels germans Torres, La mirada del tafur.
Aquesta obra recull, com no, als protagonistas de Gràcies per la propina, Ferran i Josep Torres, els cuals ho són a aquesta entrega també.
L’obra en sí, está situada a València, cuasi tota aquesta a la cafeteria d’on són propietaris els protagonistas.
La delicada situació d’atendre un vell colega, ara anarquista, obliga als germans Torres a plantejar-se seriosament l’enfrontament amb el comissari Bernardo del Río, capatàs de la seua cafeteria però, amb una reputació de torturador (pels seus interrogatoris). Això els durà a plantejar, junt a Quim Gibrés (l’anarquista), una venjança contra el comissari, en la qual trovaràn sorpreses inesperades, que copletaràn un trencaclosques que l’inteligent Joseph Torres, esbrinarà com si fora una partida de póquer.
Obra: La plaça del diamant.
Autor: Mercè Rodoreda.
Data de publicació: 1962.
Editorial: Club editor.
Gènere: Novel•la.
Idioma: Català.
L’obra tracta de l’historia de Natàlia-Colometa, una dona que va conèixer en Quimet a la plaça del diamant mentre ballava amb ell. Mes tard es va prometre amb ell l’acció de casament al parc Güell, i després de casar-se’n, van tindre un fill, en Antoni. Ací Natàlia es començà a cridar Colometa (el nom de Colometa vindria del treball que va decidir crear en Quimet: una venda de coloms), i es va sotmetre a la seva parella (en Quimet) que li demanà que deixara de treballar a la pastisseria on treballava. Uns anys després van tindre en Rita (segon fill). Degut a d’infermetat d’en Quimet, la Colometa deguí treballar, i va aconseguir un treball de netejadora.
En Quimet va contraure tuberculosis i morí, i aleshores Colometa va decidir suïcidar-se amb salfumant de una tenda on coneguí l’Antoni, amb qui es va casar.
No m’ha agradat molt l’obra perquè conté paraules molt autòctones catalanes que desconec, però he entès la trama gracies al context.
La mirada del Tafur de Ferran Torrent
Editorial: Bromera-Columna
Data de publicació: 1997
Pàgines: 198
Els protagonistes de l’obra apareixen un altra vegada després de protagonitzar “Gràcies per la propina”,un altra de les obres de Ferran Torrent.
A l’ obra trobem a dos germans, Ferran i Josep (elsTorres) que regenten una cafeteria a València, el Hollywood, on te lloc l’història. Bernant del Río ,comissari de la Brigada Politicosocial,es presenta com el principal enemic dels germans, tot i aixó, aquesta ràbia es ocultada pels germans , el quals, feien partides de póker amb aquest al tancar la cafeteria. A més,Ferran i Hèctor ens conten les històries d’amor que viuen, de les quals no estan orgullosos.
El conflicte de l’obra ve donat per l’atentat fallit d’uns anarquistes contra Bernant del Río. Amb la mort inesperada d’un dels anarquistes, Quim Gibrés es refugia al Hollywood i busca la ajuda dels Torres. . Els germans li proporcionen la ajuda desitjada de manera que les coses es van complicant per a ells, fins que les traicions i la venjança donen lloc al desenvolupament final de l’obra. Tota aquesta serie de accions fan que el llibre siga entretingut e intrigant.
Ressenya: La mirada del Tafur.
Ferran Torrent, escriptor valencià, ens presenta La mirada del Tafur. Es tracta d’una novel•la que mostra una realitat diferent i aconsegueix que mentre coneixem eixe mon passem una bona estona llegint aquesta novel•la lleugera i entretinguda.
En aquesta novel•la tornem a trobar-nos amb Josep i Ferran Torres, els protagonistes, que Ferran Torrent recupera d’una altra de les seus novel•les: Gràcies per la propina.
La novel•la es situa a València on els germans tenen una cafeteria que visita molta gent i entre ells un comissari, del Rio, que no es benvingut. Una nit, després d’un atemptat uns dels anarquistes involucrats es refugia en la cafeteria de Josep y Ferran, aquest fet els traurà molts problemes ja que del Rio busca al anarquista y visita la cafeteria cada nit. A més a més els germans tenen que afrontar uns altres problemes que es descobriran en la novel•la.
Una de les obres més celebres, sino la més celebre de Merce Rodareda. Tal va ser la seua repercució de la bona crítica que el llibre s'ha traduit a més de vint idiomas, ha superat les seixanta edicions i està considerada com a la millor novel•la catalana després de la Guerra Civil.
La Colometa és el pseudònim amb que comença la protagonista al principi del llibre imposat per el seu marit Quimet, per a després ser coneguda con de veritat ella es quirda, es a dir, Natàlia.
Natàlia, té una vida molt difícil, le época no és la més idónea ja que es quan trancorre la II Guerra Mundial, la Guerra Civil i la Postguerra.
El estat ecónomic d’ella y Quimet no es el mitjor, a pesar de tot tenen dos fills, Antoni i Rita.
Tot no podía anar pitjor, pero sí, sí que podía, ja que el seu marit és reclutat a la guerra per a més tard morir. La situación va afectar tant a Natàlia que va pensar en que no podía traure endevant al seus fills.
Peró tot va cambiar quan la protagonista va anar a comprar a un adroguer, més endevant és casen perquè aquest home és portà molt bé amb ella donan-la treball i fent-la sentir com una dona de veritat.
Esta situación ens monstra el contrast de vida que Natàlia tenia amb Quimet, qui la despreciava con a dona, una cosa comú de la época. En l’altra banda està l’Antoni, qui dóna confiança a Natàlia per a que recupere la seua autoestima i la seua personalitat que va perdre amb l’estancia amb Quimet.
En conclusió, aquesta obra de Rodoreda és un exemple clar de la realitat d’aquell temps, on la mujer estava indefensa i menyspreada.
Sense cap dubte Natàlia es un exemple de superació.
Personalment l’obra m’ha gustat per la seua garra i perquè Rodoreda et posa en la situació de l’obra totalment.
ups, se m'ha oblidat posar el títol.
-->La plaça del diamant
TE DEIX, AMOR, LA MAR COM A PENYORA (1975), de Carme Riera.
Aquesta obra es un conjunt de narracions. Algunes tracten de morts secretes que són relats breus, i sense resoldre, i les altres són histories d'amor amb un final tràgic, entre altres.
Els personatges de les narracions, no estan dins la "normalitat" de la societat, i per les seues conductes, el concepte de normalitat l'engrandeixen donant cabuda a totes les conductes.
Tots els relats tracten d'amor, la mar és un element molt important i fa de nexe d'unió entre les histories. En alguns casos rep un paper tan importan que pot arribar al punt de fer arribar a la bogeria els personatges.
És narrada en primera persona ja que l'autora intenta donar-li més realisme a les seues histories. Per aixó es podría pensar que algunes incorporen elements que l'autora ha viscut.
Com ja s'ha dit, els innusuals contes poden fer passar una bona estona, peró hi ha que tindre present que estàn escrits en mallorquí i aixó pot dificultar la seua comprensió.
Joshua Baile Pascual
La mirada del Tafur
de Ferrant ToRRenT
Aquesta obra editada per primera vegada a 1997 conta amb alguns dels mateixos protagonistas de altre llibre com ara gracies per la propina.
Ara aquestos protagonistes tenen un bar, el Hollywood, frecuentat per un periodista un coronel borratxo del exercit, un teniente, una prostituta, un profesor d’estetica retirat, un home amb prolbemes neurologics… etc
Per ami aquesta obra es de suspens y tracta sobre com apareix un antic amic anarquista que vol assasinar al teninent del rio perque el culpa de la mort de una antiga amiga seua ja que ella la torturaba continuamente hasta que la dona es va suicidar pero el assasinat no surt be i l’historia s'enreda de tal manera que es transforma en una trama molt interesant de suspens de com un policia vol la mort del coronel, xantadge, un anarquista en busca de venganza, asuntes de amor e infidelitat y la figura de dos inocents que es veuen ficats sense voler en aquesta trama perillosa .
En conclusio es una obra molt interesant y molt amena si t’agrada aquest genere i podem fernos una idea de com era la vida antiguamente de com la tortura estava a la ordre del dia y una sola veu d’un poliçia es feia temblar de por.
Joshua
‘’La plaça del diamant’’ de Mercè Rodoreda.
Amb l’historia de Natalia ‘’Colometa’’, Rodoreda exposa una situació molt corrent de les dones del segle XX de la postguerra (1962). La protagonista, una dona resignada a tot el que la vida, i el seu home en Quimet, l’imposa, cansada ja de veure com els seus sers estimats es marxen i moren i com moltes vegades es veu incapaç de criar els seus fills; decideix treure el seu caràcter i comença una corrent ascendent, travessant un canvi de personalitat, fins arribar a ser la senyora Natalia.
Aquesta estructura ascendent d’un personatge oprimit es característica de les obres de Mercè, i, amb aquesta novel•la fa homenatge a moltes ‘’Colometes’’ de la societat de l’època. Això ho fa per mitjà del monòleg i un naturalisme punyent que permitix al lector sentir els sentiments dels personatges.
En la meua opinió es un bon llibre que comprèn un tros d’història del moment que et serveix per informar-te i comprendre els durs moments de l’època.
RESSENYA :
“Te deix, amor, la mar com a penyora” va ser un dels primers llibres publicats de Carme Riera” i a més el que li va conduir a la fama. Altres de les seues obres, són :
- Pose les gaviotes per testic.
- Una primavera per a Doménico Guarini.
- Per persona interpolada.
- Contra l’amor en companyia.
- L’últim blau.
- Temps d’espera.
En 1988 va obtindre el premi Anagrama d’Assaig per L’escola de Barcelona. Entre altres, perque en ha debut molts, destaquem el Josep Pla, el Nacional de Narrativa, el Nacional de Cultura i el de Sant Jordi.
Actualment Te deix, amor, la mar com a Penyora s’ha convertit en un títol mític de la nararrativa catalana més recent.
Durant les époques moderna i contemporànea, la llengua i litaratura catalana s’han desarrollat històricament baix la pressió i impossició de l’uniformisme castellà-espanyol.
A pesar d’això històricament, la situació va comensar a ser nivelada desde la meitad del segle XVIII fins al XX. Amb la mort de Franc moltes barreres com ara negació de ixir als medis de comunicació van desapareixer, i açò va supossar un pas per en davant.
És una obra dividida en moltes històries, que no tenen relació, que la única característica en comú és el seu tema, que es l’amor lligat en algunes ocasions amb l’intriga.
Està escrit en primera persona, amb el cual l’autora vol provocar realisme.
Personalment vaig escollir aquest llibre, perque m’agradava el tema que tractava, i encara que a l’hora de llegir-lo m’agradat, a la vegada m’ha paregut un poco complicada la seua lectura, perque té un vocabulari i expressió un tant complicada.
Societat limitada
Ferran Torrent
360 Págines
En aquesta novel·la podem vore en contraposició a dos personatges relacionats amb la politica. Juan Lloris es un dels empresari mes importants de València i está decidit en tal d'aumentar el seu poder econòmic, d'altra banda Francesc Petit el Secretari General del Front Nacionalista Valencià que lluita per posar fi al bipartidisme entre socialistas i conservadors. Julia Aleixandre y José Maria Madrid son els encarregats de fer la feina bruta en tal de fer que el seus partits politics guanyen.
Aquesta novel´la de chantatge abusos i gent sense escrupols ens mostra d'el que estan disposats a fer algunes persones en tal de guanyar poder i diners.
Societat limitada es el primer llibre d'una trilogia seguir de dos grans llibres que escrigué posteriorment: Especies protegides i Juici final.
Societat limitada crec que esta perfectament situada en el seu context historic perque enquadra cada personatge en el seu moment i ens fa donarnos compte de el desti de cada un no depen de si mateixa sino dels que siguen capaços de fer els demes.
Ens deixa vore clarament la fina linea que uneix els interesos de l'economia i de la politica veent en la realitat el que perseguix cada persona.
Magrada molt aquest autor per la manera en que se expresa i per la manera en que diu el que te que dir deixant-nos veure clarament com estan les coses i com continuen les coses ara.
Un gran llibre escrit per un gran autor digne de llegir.
Anaïs Ato Brau
"La Plaça del Diamant"
Editorial: Bromera
Pàgines: 278
Autora: Mèrce Rodoreda
La Plaça del Diamant es una novel.la escrita per la barcelonina Mèrce Rodoreda. Aquesta història narra les vivències de Natàlia , una dona de clase baixa que viu al barri de Gràcia de Barcelona durant la guerra civil y la postguerra espanyola.
La història es desenvolupà a Barcelona, on Natàlia (Colometa), una xica tímida e ingènua, coneix en un ball a Quimet, un jove ebenista molt gelòs i possesiu de qui acabarà perdudament enamorat fins al punt de deixar el seu treball com a pastissera i al seu promés,Pere,per a casar-se amb ell.
No obstant això ,aquesta felicitat va ser fugaç degut a que promte va esclatar la Guerra Civil Espanyola i el seua marit ,qui havia estat reclutat per l`exèrcit ,va morir a lluitant al front.Davant aquesta situació , la nostra protagonista es va veura submergida en una profunda crisi emocional i econòmica degut a la necessitat de mantindre a la seua familia.
Aquesta situació la va portar a plantejar-se la possibilitat de
suïcidar-se per a deixar de patir.
Malgrat tot ,quan va decidir dur a terme el seu plà , va coneixer a l'Antoni , un home molt comprensiu i agradable que es va oferir a ajudar-la en aquest dificil moment i amb qui posteriorment iniciarà una nova relació.
RESSENYA :
“Te deix, amor, la mar com a penyora” va ser un dels primers llibres publicats de Carme Riera” i a més el que li va conduir a la fama. Altres de les seues obres, són :
- Pose les gaviotes per testic.
- Una primavera per a Doménico Guarini.
- Per persona interpolada.
- Contra l’amor en companyia.
- L’últim blau.
- Temps d’espera.
En 1988 va obtindre el premi Anagrama d’Assaig per L’escola de Barcelona. Entre altres, perque en ha debut molts, destaquem el Josep Pla, el Nacional de Narrativa, el Nacional de Cultura i el de Sant Jordi.
Actualment Te deix, amor, la mar com a Penyora s’ha convertit en un títol mític de la nararrativa catalana més recent.
Durant les époques moderna i contemporànea, la llengua i litaratura catalana s’han desarrollat històricament baix la pressió i impossició de l’uniformisme castellà-espanyol.
A pesar d’això històricament, la situació va comensar a ser nivelada desde la meitad del segle XVIII fins al XX. Amb la mort de Franc moltes barreres com ara negació de ixir als medis de comunicació van desapareixer, i açò va supossar un pas per en davant.
És una obra dividida en moltes històries, que no tenen relació, que la única característica en comú és el seu tema, que es l’amor lligat en algunes ocasions amb l’intriga.
Està escrit en primera persona, amb el cual l’autora vol provocar realisme.
Personalment vaig escollir aquest llibre, perque m’agradava el tema que tractava, i encara que a l’hora de llegir-lo m’agradat, a la vegada m’ha paregut un poco complicada la seua lectura, perque té un vocabulari i expressió un tant complicada.
El llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, el va publicar Carmen Riera a l’any 1975. L’editorial es Columna Jove i consta de 123 págines.
Carmen Riera( Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És l’autora d’una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora, la parla col•loquial mallorquina amb destresa i sense perjudicis.
Aquest llibre és un recull de contes que tenen relació entre ells ja que tots tracten de l’amor i de la mar. Segons Carmen, és una obra de ficció i al mateix temps, la representació més autèntica de les experiències viscudes per qualsevol persona. Són vivències anecdòtiques.
Els contes estan escrits en primera persona, la majoria. La protagonista és la dona. Els personatges ens mostren les formes de relacionar-se amb el món. El tema que predomina i en el que es basa l’obra, és l’amor.
Carmen Riera és una dona lliure i ho demostra donant-li plena llibertat als seus personatges.
Les successives edicions d’aquesta obra, la converteixen en un títol mític de la narrativa catalana més recent.
Aquesta obra, s’obri amb una carta que és la que li dona el títol al llibre. En aquest ens parla de l’amor i desamor que tingué als quinze anys la protagonista i acaba diguent-li a la seua parella d’abans, que te una filla amb el seu home, ella es troba malalta, li posarà el nom d’ella, Maria i li deixa la mar com a penyora. Ací és on s’adonem de la relació lesbiana.
La narració no és de veritat, però és autèntica a més transmet els sentiments.
A Te deix, amor, la mar com a penyora, hi ha sentiments sensacions...es per que la va escriure quan estava embarassada.
M’ha paregut un llibre que es mereix ser llegit, ja que ens transmeteix els sentiments que l’escriptora volia transmitir al lector. L’única cosa que fa que coste una mica de llegir, són les paraules i el vocabulari que utilitza que moltes no són realment com es diem nosaltres i dificulta a vegades la lectura.
La plaça del Diamant és una novel•la de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda. Considerada pels crítics com l'obra mestra de l'autora, s'ha convertit ja en un clàssic de la literatura de postguerra. La novel•la, publicada per primera vegada en 1962, ha estat traduïda a més de vint idiomes. La novel•la se centra en el personatge de Natalia, la "Colometa", una dona que representa a moltes altres a les quals els va tocar viure un període de la història d'Espanya especialment dur i cruel. Igual que altres dones, Colometa veurà partir i morir als seus éssers benvolguts, passarà fam i misèria i es veurà moltes vegades incapaç de treure endavant als seus fills.
Tot va començar després d’un ball a la plaça del diamant. Allí, va conéixer a Quimet gràcies a Julieta que va ser la que li va dir de anar. Després de astó, Natàlia ho va deixar tot, el seu treball i al seu futur marit Pere per anar-se'n amb Quimet. Aquest treballava de fuster, pero la Natàlia es va posar a treballar en una casa perque la coso no anava molt be. Quimet es va tindre que anar a la guerra per la situació que havia en eixe moment amb la guerra civil. Colometa, com el Quimet cridava a Natália, es va quedar soles i poc a poc sense diners per a cuidar dels seus fills i de ella mateixa. Quan es va enterar de la mort de Quimet ja va voler posar fí a la seua vida. Per astó va anar a la drogueria a comprar salfumà. Allí va conéixer a l’Antoni que li va oferir treball. L’antoni va oferir a Natàlia que es casés amb ell, que era un home que estava soles per un problema que va tindre en la guerre. Natàlia va acceptar casar-se amb ell peque era un bon home i perque sabía cuidar als seus fills. Toni, fill de Natàlia, va ser soldat i no va poder acudir al casament de la seva germana Rita. Amb el casament de Rita i amb la Natàlia i l’Antoni en sa casa, es posa fí a la novel•la
En conclusió, és una movel•la que quan la comences a llegir no pots parar de fer-lo. És molt interessant degut al fet que , ademés de ser una de les obres mes importants de la literatura catalana , té una valoració històrica que planteja l'Espanya de la guerra civil.
que poeta el señor dicho, queremos un dicho en nuestra vida
Societat Limitada és una novel·la escrita en valencià per Ferran Torrent i que fou publicada per primera vegada l'any 2002. Aquesta edició està editada per “La Butxaca” i consta d'un total de 333 pàgines.
L'escriptor Ferran Torrent, amb aquesta novel·la, torna a tractar alguns dels temes més comuns de les seves publicacions: la corrupció en els polítics i empresaris i l'ànsia de poder.
Aquesta obra, ens conta les històries de diversos personatges (com ara Joan Lloris, Francesc Petit, Júlia Alexandre, Oriol Martí, Jesús Miralles, etc.) els camins dels quals s'ajunten amb l'únic objectiu d'obtindre beneficis uns dels altres.
Com a personatges principals trobem a Joan Lloris, un empresari de la construcció que, encara que aspirava a ocupar la presidència de la Cambra de Comerç, retira la seva candidatura a recomanació d'Oriol Martí, el seu assessor, per a rebre un important guardó que li permeta guanyar prestigi social. Per altra banda, es troba Francesc Petit, secretari general d'un partit polític extraparlamentari que pretén aconseguir representació parlamentaria en les pròximes eleccions a la presidència de la Comunitat Valenciana.
Els camins dels dos personatges es converteixen en un quan, Petit, després d'haver negociat amb la dreta i l'esquerra per a obtindre diners per la seva campanya electoral, recorre a Joan Lloris, el qual li presta els diners necessaris per a poder fer una propaganda suficient que permeta al seu partit polític obtindre diputats a les Corts.
Tot pareix anar sobre rodes, però la publicació d'un escàndol en què Lloris es veu implicat altera el transcurs de les negociacions. Açò provoca que l'empresari de la construcció siga detingut i abandonat per la seua família i el seu assessor Oriol, el qual, li comunica tot l'entramat a Júlia Alexandre, una de les figures més importants del partit conservador i que farà tot el possible per a evitar que Francesc Petit i el seu partit es convertisquen en una de les forces polítiques més importants de la Comunitat.
Els característics diàlegs de Ferran Torrent així com les històries en un principi independents de cadascú dels personatges que amb l'avanç de la trama es van enllaçant unes amb altres, aporten un dinamisme a l'obra que la fa lleugera per a ser llegida, doncs l'acció es converteix en la principal protagonista d'aquesta novel·la en què l'autor deixa en un segon pla les descripcions de llocs i de personatges, tant físiques com psicològiques, per a centrar-se únicament en allò important i que repercutirà en el camí que segueix el llibre.
En resum, es pot definir “Societat Limitada” com un retrat de la societat política del moment en el qual “encara que semblen reals, els personatges d'aquesta novel·la són de ficció”.
La plaça del diamant és l'obra principal de Mercé Rodoreda( escriptora contemporània que va viure la guerra civil). Es tracta d'una novela psicológica que es centra en un personatge: La Colometa.
Natàlia es una noia que te la vida feta: treballa a una pastisseria i es va a casar amb en Pere, però ho deixà tot per casarse amb en Quimet, qui l'anomena Colometa. Amb ell tingué dos fills: l'Antoni i la Rita, i l'home es va a posar a treballar a una botiga de fuster, però la cosa no li va anar bé.
Quan estallà la guerra civil, en Quimet va ser nomenat a files i va deixar la Colometa a soles amb els seus fills. Com la noia va perdre el treball, no tenia diners per a viure i el seu marit va morir a la guerra, es va proposar quitarse la vida. Per això va anar a la drogueria, on va conèixer l'Antoni, amb qui es va casar. A la boda de la seua filla es com acaba la novel·la, amb la conversió de Colometa per la senyora Natàlia, cambi de nom per la personalitat.
Aquesta novel·la m'ha sorprés, perque jo esperaba un llibre aborrit, però m'agradat molt i s'el recomane a cualsevol.
Obra: La plaça del Diamant
Autora: Mercè Rodoreda
Editorial: Bromera/club editor (16a Edició)
Págines: 283
La Plaça del diamant es coneguda com l'obra mès important d´aquesta escriptora catalana Mercè Rodoreda i una de les mes importants del segle xx a Europa.
La novel·la va ser publicada en 1962, a sigut traduida en mès de vint llengues i fins i tot a sigut estrenada a la televisió. És una novel·a que presenta una ironia dramàtica d´una manera senzilla per al lector.
Aquesta obra ens presenta l'historia d´una dona anomenada Natalia (Personatge femeni tipic de les novel·les d´aquesta epoca) que viu l´epoca de l´arribada de la república y de la posterior guerra civil, per la qual cosa pasa fam, miseria, perd al seu marit al frent i fins i tot opta pel suicidi com metode d´acabar amb aquesta tortuosa vida. La novel·la intenta transmetre el sentiments d´una manera que es veu reflexida a l´hora de contar l´historia. Podem observar clarament una Natalia amb més anims quan comença l´obra al seu casament que quan comensa la guerra. Açò fa que el lector es fique dins d´una època que no ha viscut y que quan els problemes estan acabant torne a mirar a la situaciò anterior recordant totes les penes que havien pasat els protagonistes.
Ressenya Literaria: La mirada del Tafur.
L’autor d’aquesta obra es tracta de Ferran Torrent, valencià nascut al 1951. Es caracteritza per tractar la novela negra policiaca i generalment inspirades i transcorrides a la ciutat de València.Guanyà el premi Sant Jordi 1994 i arribà a ser finalista dels “Premio Planeta” al 2004 per “La vida en el abismo”.
En aquest cas, ens trobem amb un altra novela negra policiaca que transcorreix en una València marcada pel regim de Franco. Els personatjes principals de l’obra, els germans Ferran i Josep Torres son els propietaris d'una concorrida cafeteria a València coneguda com “El Hollywood”. El Hollywood no nomès era una cafeteria normal i corrent, per la nit es transformaba en un punt de reunió per a timbes de poquer entre els germans i alguns personatges més dels que cal destacar l’important comissari Bernardo del Río, conegut per les seus tortures i els seus métodes extremistes d’actuar amb els delinqüents; el Fino, oncle dels germans i soci del club; el catedrátic Enrique Mara, etc.
Un dels fets centrals de la história en aquest cas es desencadenà amb un attemptat fallit per part d’uns terroristas, per lo que un d’aquestos i antic conegut dels germans Torrent acaba a la cafeteria d’aquestos amagat de la justícia, l’anarquista Quim Gibrés i que intenta un atemptat contra del Río. Lo que arreplega una de les trames principals de l’obra. Aquest fet entre altres es un dels molts que oculten els germans al no molt be benvingut comissari del Río.
La mirada del Tafur: un llibre de quasi dues centes págines editada per Bromera y escrita per Ferran Torrent, un escriptor naiscut a Valéncia a meitat de segle XX i considerat un dels exponents literaris de la novel·la negra/costumbrista, generalement de temática valenciana.
L'obra en si: La mirada del Tafur, es centra en els problemes als que s'han d'afrontar els germans, Ferran i Josep, qui porten una cafeteria que sol ser visitada per gent no molt legal com el comisari al qual intenten assasinar uns revolucionaris(anarquista), amb el qual acaben per decidir juntar-se i rematar la feina d'acabar amb el comisari corrupte.
Ja que la temática m'agrada amb les diverses situacion que ens presenta, fa que l'obra adopte una fácil llectura a la par que interesant.
Quién vive en una piña debajo del mar???
bob esPonja?
RESSENYA: LA MIRADA DEL TAFUR
Autor del llibre: Ferrán Torrent
Editorial: Columna
Gènere del llibre. Novel•la
L´obra va ser publicada l´any 1997
Protagonistes de l´obra: Ferrán y Josep Torres, els mateixos que en l´altra obra publicada tambè ho van ser per aquest mateix autor, com es: “Gràcies per la propina”.
L´obra transcurreix pràcticament durant tota l´estona a la cafetería dels germans Ferrán y Josep Torres anomenada Hollywood .Es sitúa a València.
A la cafetería que teníen el germans, totes les nits es feien jugades de póker, on hi asistía molta gent, en especial el comisari del Río, odiat per cuasi tota la gent per la seua mala fama de comisari roí, per fer els interrogatoris tan durs als cual sometía a qualsevol delinqüent si volía saber alguna cosa.
Però un día Quim va tramar un atentat en contra d´ell per les tortures que feïa sense mirament pel mal que causava, però es va quedar en un intent, no més.Com que els germans y propietaris de la cafetería van ajudar al Quim, este va demanar l´ajuda d´aquestos per amagar-se del comisari.
Y com no volía estar amagant-se tota la seva vida del comisari va decidir acabar allò que un día va intentar y no conseguí, matar al comisari del Río.
Opinió Personal:
Aquesta novel•la resulta molt entretinguda de llegir, no es fa gens pessada perque els temes son d´interès.Y fins l´últim moment l´autor consegueix deixar-nos amb l´intriga.
L'obra es tracta de Societat Limitada,una novel·la de Ferran Torrent, de l'editorial Bromera,publicada al 2002 i amb 273 pàgines.
Ferran Torrent en aquesta novel·la fà un retrat de la societat valenciana, pariodiant d'aquest mode els partits politics i la segua financiació, la situació dels inmigrants, el poder del corruptes, la ilegalitat del funcionament de les empreses de construcció o inclús la destrucció del nostre medi ambient, a la fi, tot resumit en un món sense escrupols.
El autor ens conta en l'obra histories de diferents personatges com Fransesc Petit, secretari del Front(un partit que per fi entrarà al parlament després de tan de temps) o Juan Lloris, un empresari de la construcció el cual pretén ocupar la presidencia de la cambra de comerç, o també el seu fill Lluis, el cual posarà dificultats a les tarees del seu pare, o els esforços del asesor d'aquest, Oriol Martí, com també Julia Alexander,subsecretaria de presidencia de la Generalitat y un periodista sense futur que tindrà la possibilitat de cambiar la segua vida.
Societat Limitada, una obra que mostra els embrolls més oscurs d'una societat que intenta salvarse.
Mirall trencat
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983), és l’escriptora que més projecció internacional ha donat a la literatura catalana del segle XX; totes les seues obres han sigut traduïdes i han rebut una bona acollida per part de la crítica de tots els països on s’han editat.
De ben xicoteta, aquesta escriptora visqué en contacte amb la literatura, gràcies a son pare, qui la va introduir, i al seu avi, Pere Gurguí, catalanista i gran amic de Verdaguer.
És de sobra coneguda la vida de Mercè Rodoreda, i les similituds que trobem entre la seua vida i els personatges de les seues obres, per exemple en Aloma, però en el cas de la novel•la que ens ocupa no en trobem cap personatge fàcilment identificable amb ella.
Mirall trencat és la història d’una família al llarg de tres generacions representades per tres personatges femenins: Teresa Goday, Sofia Valldaura i Maria Farriols. Comença amb Teresa Goday, qui va ser la fundadora de la família, casada amb Salvador Valldaura en segones noces. Quan Salvador i Teresa es casen, se’n van a viure a una torre en la part alta de Barcelona, on trobem un dels elements més característics de tota l’obra rodorediana, el jardí, un element quasi obsessiu per a Mercè.
Podem dividir l’obra en tres parts clarament distingibles. La primera són els primers divuit capítols, on se’ns presenta als personatges i l’escenari on es desenvoluparà la història. La segona part està estructurada en vint-i-un capítols i vegem que ens trasllada cap a la intimitat dels personatges. En aquesta part, el nucli és el món infantil, marcat per la tràgica mort d’en Jaume, el fill xicotet, qui mor a mans del seu germà gran. També trobem una altra desgràcia, el suïcidi de Maria, al descobrir el secret de família, que Ramon i ella són germans. La tercera part correspon als últims tretze capítols, on tothom fa una espècie de balanç del que ha sigut la seua vida i un recordatori evocant l’enyorament i la nostàlgia. Apareix el fantasma de Maria o el sentiment de Teresa de ser una ploma de paó, és per tant, una part molt mística on Teresa morirà, acompanyada dels seus records.
Mercè Rodoreda ha sigut una escriptora amb una gran proliferació literària, en aquesta novel•la podem apreciar la seua mestresa en una obra on la tècnica literària és de novel•la psicològica, on els propis personatges ens mostren la seua actitud amb els seus propis actes. Cal destacar que Mercè canvia el narrador, deixant de banda la narració en primera persona, optant per un punt de vista múltiple, i podríem dir que el títol de l’obra ben bé podria ser aquesta manera de parlar, ja que es tracta de veure la vida reflectida com en un mirall, un mirall trencat, on cada personatge es reflectix en un troç d’aquest mirall, i tots junts el formen sencer. Encara que aquesta no és l’única novetat que trobem en aquesta obra de maduresa, i es que, Mirall trencat és l’obra més complexa mai escrita per Mercè, on hi ha més personatges i més simbolisme que en cap altra.
La torre és l’únic element de l’obra que permaneix des del principi fins el final i, el seu deteriorament va acompanyat del declivi de la família fins que, al final, Sofia decideix tombar la torre per a construir-hi uns pisos.
Amb uns personatges desencisats de la vida, que potser mai arribaren a ser feliços, Mercè Rodoreda ens trasllada a la Barcelona d’abans de la guerra civil de la mà d’una família carregada de secrets i malenconia al cor.
quan portem el comentari de text?
vaig a començar-lo perqué si no....
volem més excursions y més vacançes!!!!!
Rocío Ruiz Sevilla
Ressenya: La mirada del Tafur
Ferran Torrent (Sedaví, Valencia, España, 1951) és un escriptor y periodista de llengua catalana.
El génere que més ha treballat és el de la novela negra. La seua primera novel•la va ser No emprenyeu el comissari.
Va ser finalista del Premio Planeta en la edición de 2004 con La vida en el abismo.
L’autor valencià Ferran Torrent publicà en 1997 "La mirada del Tafur”.
La novel•la es desenvolupa a la cafeteria del germans Ferran i Josep Torres, els protagonistes de l'obra, entre els seus clients més habituals trobem al comissarí Bernardo del Río i el catedratic Enrique Mara, en aquesta cafeteria tras un atemptat fallit, Quim Gibrés es refugia.
A partir d´ací els germans Torres s´involucren amb el anarquista i tenen que conseguir acabar la missió de matar al comisari per a poder lliurar-se de l´embolic en el que s´havien clavat.
És una novel•la fácil de llegir,a més molt entretinguda, perquè l’autor va conatnt l’ història i a la vegada ens deixa amb intriga, de manera que seguim llegint per saber que passa. M’ha paregut un bon llibre.
quan portem el treball del comentari?
LA PLAÇA DEL DIAMANT.
Mercé Rodoreda, escriptora catalana (1908-1983) a la post guerra va escriure una de les obres literàries més importants de la literatura catalana.
Aquesta novel•la compta l'historia de Natalia, transcorre a Barcelona.
Una nit al ball de la Plaça del Diamant coneix a Quimet, el seu futur espòs.
Quiem era Fuster i tenia una botiga, però les coses començaren a anar mal, i Colometa, que es com la cridava a Natalia, el seu marit es va tindre que posar a treballar a una casa.
Quant començà la Guerra Civil Quimet va tindre que anar a lluitar, i la colometa es va quedar sense treball i aleshores per a mantindre als seus fills tingué que vendre les seves pertenencias. Al poc temps Colometa es va quedar sense diners i aquest problema se li'n ajuntà la mort de Quimet. Aleshores Natalia volia furtar-se la vida. Però anant a comprar es va trobar a l'Antoni y aquest l'hi va oferir treball a sa casa
Al temps d'estar treballant per a l'Antonio, aquest li demanà matrimoni, perquè no volia quedar-se sol, ja que a la guerra va ser ferit i no podia mantindre relacions sexuals. Natalia va aceptar per la seva situació, ademés Antonio era un bon home i un bon pare per als seus fills.
La novel•la acaba comptant que el Toni, fill de la Colometa, a la fi es va fer soldat, i Rita, filla de Natalia també, es va casar amb el cap del bar del barri.
Aquesta novel•la es una de les més importants de la literatura catalana i a banda de ser important a Catalunya i la Comunitat Valenciana és coneguda a tota Espanta i part de l'estranger, ja que ha sigue traduïda a set idiomes. És una novel•la digna de llegir.
Publica un comentari a l'entrada