Aquest llibre et fa reflexionar sobre el futur de la llengua i de l’escriptura, ja que les imatges que ens envolten són constantment presents en la nostra vida quotidiana però ens transmeteixen una escassa comunicació. En canvi, l’escriptura poden explicar-la de forma més ampliada, detallada i en ocasions amb més sentiments. Per tant, el títol es relaciona amb el contingut del llibre.
En l’àmbit de la llengua , una comunitat lingüística pot fer que una llengua desaparega a causa de la mínima utilització d’aquesta. En una comunitat hi ha diversos dialectes i per això podem dir que existeixen més llengües que estats però n’hi ha de conservar-les.
Els parlants deuen aprendre altres llengües i altres cultures de distints territoris però sempre conservant la seua pròpia llengua de naixement i, per tant, no destruiríem cap llengüa ni cap cultura.
Una imatge no val més que mil paraules, de Jesús Tuson és un dels llibres més interessants que he pogut llegir. M’ha agradat molt la seva estructura, plantejant un tòpic per capítol, i desmontant-lo mitjançant exemples senzills i quotidians, alhora d’utilitzar un llenguatge col•loquial, metàfores… A primera vista pot semblar que no té cap sentit ni tan sols dubtar d’alguns d’aquests tòpics, però el llibre ens ensenya a no donar res per suposat, per lògic que pugui semblar. Gràcies a aquesta lectura hem après aspectes com que no hi ha llengües més fàcils que d’altres, fet que gairebé tothom dóna per fet, o ningú ha pensat mai que l’anglès és més difícil que el català? En definitiva, crec que després d’haver llegit aquest llibre reflexionaré més algunes qüestions que abans em podia semblar que “es donaven per fet”. Per una altre banda, la innovadora idea del forum-blog m’ha semblat una proposta interessant i entretinguda, comparant-la amb el típic treball de lectura.
És un llibre molt curiós, el qual et fa pensar sobre coses tòpiques que en un principi pareixien clares, com per exemple el mateix títol del llibre. M´ha agradat sobre tot la forma d´explicar-se l´autor, de forma simple i recurrint a recursos gramaticals, com la metàfora, que fan molt fàcil la lectura i la comprensió del llibre. És interesant ja que l'autor es capaç d'escriure molts temes de la sociolingüistica d'una manera molt fàcil i utilitzant exemples quotidians. Durant el llibre, l'autor desvela fals mites com que per exemple que l'anglès és la llengua més fàcil d'aprendre, que la llengua més útil és la que més parlants té, i que hi ha llengües rares.
Però també hi havia exemples on l'autor s'hi rebuscava molt a l'hora d'explicar alguna cosa. He de dir que el llibre ha obert moltes interrogacions personals respecte a la importància que la llengua del nostre territori té a la nostra societat
De la mateixa forma que no es pot traure un coneiximent certer de les opinions, tampoc s’arriba a un grau de veracitat a partir dels tòpics, ja que encara que són molt utilitzats el seu origen és molt trivial. Aquesta és la idea sobre la qual l’autor, Jesús Tuson, desenvolupa una sèrie de tòpics lingüístics desmuntant-los mitjançant una contraargumentació que ens fa veure la poca consistència d’aquestos.
Un llibre interesant, atípic i que fa pensar. Una vegada s’ha llegit es fa molt difícil no veure l’error en el qual ens trobavem per tal de mirar més enllà de les simples apariències i poder contemplar des d’un altre punt de vista més veraç algunes de les coses que escoltem al carrer.
Recomanaria aquest llibre perquè, encara que Tuson siga un reconegut lingüista, tracta la seua matèria amb una fluïdesa capaç d’atraure a qualsevol individu amb una mínima curiositat per les coses.
Borja Felipe Palos, en Santa Pola el dia dels Reis Mags d’Orient de 2009
6 comentaris:
Aquest llibre et fa reflexionar sobre el futur de la llengua i de l’escriptura, ja que les imatges que ens envolten són constantment presents en la nostra vida quotidiana però ens transmeteixen una escassa comunicació. En canvi, l’escriptura poden explicar-la de forma més ampliada, detallada i en ocasions amb més sentiments. Per tant, el títol es relaciona amb el contingut del llibre.
En l’àmbit de la llengua , una comunitat lingüística pot fer que una llengua desaparega a causa de la mínima utilització d’aquesta.
En una comunitat hi ha diversos dialectes i per això podem dir que existeixen més llengües que estats però n’hi ha de conservar-les.
Els parlants deuen aprendre altres llengües i altres cultures de distints territoris però sempre conservant la seua pròpia llengua de naixement i, per tant, no destruiríem cap llengüa ni cap cultura.
Vanessa Baeza Martínez, 2nd Batxillerat
Una imatge no val més que mil paraules, de Jesús Tuson és un dels llibres més interessants que he pogut llegir. M’ha agradat molt la seva estructura, plantejant un tòpic per capítol, i desmontant-lo mitjançant exemples senzills i quotidians, alhora d’utilitzar un llenguatge col•loquial, metàfores…
A primera vista pot semblar que no té cap sentit ni tan sols dubtar d’alguns d’aquests tòpics, però el llibre ens ensenya a no donar res per suposat, per lògic que pugui semblar. Gràcies a aquesta lectura hem après aspectes com que no hi ha llengües més fàcils que d’altres, fet que gairebé tothom dóna per fet, o ningú ha pensat mai que l’anglès és més difícil que el català?
En definitiva, crec que després d’haver llegit aquest llibre reflexionaré més algunes qüestions que abans em podia semblar que “es donaven per fet”.
Per una altre banda, la innovadora idea del forum-blog m’ha semblat una proposta interessant i entretinguda, comparant-la amb el típic treball de lectura.
És un llibre molt curiós, el qual et fa pensar sobre coses tòpiques que en un principi pareixien clares, com per exemple el mateix títol del llibre.
M´ha agradat sobre tot la forma d´explicar-se l´autor, de forma simple i recurrint a recursos gramaticals, com la metàfora, que fan molt fàcil la lectura i la comprensió del llibre.
És interesant ja que l'autor es capaç d'escriure molts temes de la sociolingüistica d'una manera molt fàcil i utilitzant exemples quotidians.
Durant el llibre, l'autor desvela fals mites com que per exemple que l'anglès és la llengua més fàcil d'aprendre, que la llengua més útil és la que més parlants té, i que hi ha llengües rares.
Però també hi havia exemples on l'autor s'hi rebuscava molt a l'hora d'explicar alguna cosa.
He de dir que el llibre ha obert moltes interrogacions personals respecte a la importància que la llengua del nostre territori té a la nostra societat
De la mateixa forma que no es pot traure un coneiximent certer de les opinions, tampoc s’arriba a un grau de veracitat a partir dels tòpics, ja que encara que són molt utilitzats el seu origen és molt trivial. Aquesta és la idea sobre la qual l’autor, Jesús Tuson, desenvolupa una sèrie de tòpics lingüístics desmuntant-los mitjançant una contraargumentació que ens fa veure la poca consistència d’aquestos.
Un llibre interesant, atípic i que fa pensar. Una vegada s’ha llegit es fa molt difícil no veure l’error en el qual ens trobavem per tal de mirar més enllà de les simples apariències i poder contemplar des d’un altre punt de vista més veraç algunes de les coses que escoltem al carrer.
Recomanaria aquest llibre perquè, encara que Tuson siga un reconegut lingüista, tracta la seua matèria amb una fluïdesa capaç d’atraure a qualsevol individu amb una mínima curiositat per les coses.
Borja Felipe Palos, en Santa Pola el dia dels Reis Mags d’Orient de 2009
puufff..see see yaa uumm bueno..no k vaa jajaja gilipollas!! xD
nesesite el resum urgenr xfavoor!
Publica un comentari a l'entrada